En aquests moments de crisi col·laborar esdevé una necessitat per sobreviure i activar nous projectes, visions, oportunitats o models.
Fer-ho amb el suport adequat pot ser decisiu per assolir els resultats. Identificar suport per a recollir feed-back, orientació o suport pot ser una bona forma d'accelerar i madurar la col·laboració que ens plantegem. També pot ser important conèixer les capacitats que ha de tenir la persona o equip que impulsi o faciliti aquestes iniciatives.
Aleshores un es pot plantejar quins són els trets clau per dinamitzar la col·laboració i especialment quins atributs han de tenir els impulsors o facilitadors. Se m’ha ocorregut que, pensar en bons especialistes de la col·laboració podia ser una bona forma d’aproximació. Per tant intentaré concretar-ho bussejant en la meva pròpia experiència i recordant els professionals amb qui he col·laborat o he conegut des que vaig començar a fer els primers tallers de col·laboració empresarial el 2006 amb suport de la Diputació de Barcelona.
La
col·laboració empresarial externa segueix un procés rellevant que és l’evolució del
networking, a la identificació de sinèrgies i generació de projectes compartits en cooperació, sovint amb un acord o compromís de funcionament o
consorci. El networking o les relacions personals són sovint
l’origen de la connexió per col·laborar. Aquí, prioritzar la exploració en els
nodes adequats i encaixar interessos i sinèrgies no és fàcil, i menys si s’involucren
professionals molt diversos a nivell sectorial, de perfil i dimensió d’organització.
El Xavier Garriga aquest àmbit l’ha treballat especialment, primer
organitzant networkings i debats al PTV, ara generant connexions virtuals o
esdeveniments en l’entorn industrial del Vallès amb 30Virtual.
Una altra
activitat clau en el desenvolupament de la col·laboració és generar xarxa
o desenvolupar comunitat, això vol dir compartir una finalitat creant
relacions sostenibles, i que siguin satisfactòries, és a dir que t’hi sentis còmode
i t’enriqueixin com a professional i també com a persona, que t’hi sentis
identificat com a col·lectiu en valors o forma de fer compartida. El Cristian
Figueroa, a través de Tejeredes transmet l’art i l’experiència de fer-ho,
cuidant del procés i de les persones, en organitzacions socials i empresarials.
En canvi en un entorn públic, regulat i burocràtic, tot i ser universitari, desenvolupar la innovació col·laborativa transversal és diria que
és un gran repte, i per a mi el Didac Ferrer i el Pere Losantos han
estat pioners amb les comunitats col·laboratives de la UPC i la Xarxa Nexus24.
Si aquesta
innovació col·laborativa es centra en l’emprenedoria i la innovació
col·laborativa local, on sovint s’aplica la co-creació i el design thinking amb eines com Lego, la Teia Guix a través de CoEmprèn ha fet una feina intensa en la generació de nous models de negoci i prototips. En canvi
si la creativitat i el visual thinking l’apliquem a organitzacions grans la Monste Marsal amb Connecting Brains ha estat molt
avençada en la introducció de metodologies innovadores. Parlo, per tant de col·laboració centrada en la co-creació i co-disseny.
Veiem per tant
que per a desenvolupar la col·laboració segons els perfils, diversitat, nombre de participants i el tipus de relació (formal, informal, bilateral,
grupal, col·lectiva o comunitària) requereixen capacitats col·laboratives,
metodologies i un coneixement expert diferent. És a dir que la forma de facilitar
la col·laboració depèn força del coneixement d’un determinat context,
però també pot dependre de la fase de col·laboració i funció a potenciar,
implicant capacitats molt diverses.... com són les relacionals, de comunicació
compartida, d’enfoc estratègic i visió de mercat, de co-creació de serveis o
productes o de concreció de compromisos, o de dinamització col·lectiva.. i no
sempre coincideixen en un mateix perfil de professional que dona el suport. Sovint cal visió multidisciplinar complementària. Aquest fet ens ha
portat, a especialistes en col·laboració complementaris, a col·laborar junts.
Segueixo
explorant altres contextos col·labortius com són els processos
participatius, que moltes vegades han estat referents en desenvolupar pràctiques
democràtiques de baix a dalt i nous valors compartits. En aquest àmbit la feina
de la cooperativa Raons, en l’àmbit de l’arquitectura i disseny d’espais
col·lectius públics i privats, és especialment rigorosa i amb impacte de xarxa.
Si aquesta col·laboració la pensem des d’una perspectiva de ciutat,
en ciutats mitjanes i petites, aleshores crec que l’opinió i experiència de l’Alain
Jordà i la divulgació de Ciudad Innova cal tenir-la present. En canvi si la
col·laboració es planteja amb el nou enfoc multidisciplinari i integral com la que planteja el transition
design o canvi transformatiu aleshores pensaria amb la Tania Costa,
amb el coneixement que aporta la recerca i els projectes d’Eina (UAB).
Seguint la
revisió d’experts col·laboratius amb qui he tingut contacte, he col·laborat en
projectes o donant formació, crec que cal considerar
els sectors verticals on l’especificitat o complexitat fan necessari
suport especialitzat. Per promoure eixos de consens a nivell massiu,
especialment en salut, amb innovació,co-Learning i laboratoris oberts, aleshores
tindria en compte el Josep Maria Monguet i OnSanity. Seguint en el
context de Salut, però en un marc també social i digital on el
potencial de col·laboració transversal és important aleshores pensaria amb l’Andrea Barbiero
i l’equip de Co-Salud. En canvi, a l’hora de considerar noves tendències i
models de creixement entre startups i grans empreses,
el Pentagrowth del Javi Creus i de Ideas for Change pot ser una opció
molt útil. I si ens plantegem les plataformes col·laboratives orientades
especialment a consumidors, aleshores val la pena tenir en compte el Simone
Cicero en el disseny i al Cristóbal Gracia en el desenvolupament. Passant
al consum col·laboratiu aleshores la visió referent de l’Albert
Cañigueral i el seu blog Consumo Colaborativo és una excel·lent font d’informació.
Seguint en el món del consum, i concretament en el consum responsable
la cooperativa Opcions amb el Jordi Rojas aporta múltiples opcions a
través de la intercooperació de consum amb valors. També en l’entorn de la Economia
Social i Solidària, on hi ha molts bons especialistes col·laboratius, en
l’entorn del Grup Ecos i la XES, l’Ana Alvarez de Calidoscoop han
fet un treball important desenvolupant el cooperativisme en el territori.
Veiem doncs que
l’especialització sectorial i el coneixement dels nodes de l’ecosistema,
també pot ser clau segons la col·laboració que ens plantegem. Amb tots aquests
experts, amb més o menys grau, he pogut compartir moments i experiències. I hem
pogut aprendre mútuament en aquest complex i fluid món de la col·laboració i
cooperació, tot i que està clar que n’hi molts altres amb qui no he coincidit
fins ara. En l’entorn d’Altrium, també aprecio el treball d’equip amb la Paulina
Naranjo, especializada en projectes de millora col·laborativa de la
comunicació, i la Lidiethe Madden en temes d’equitat de gènere o
soberania alimentària. Amb elles treballem conjuntament projectes
d’intel·ligència col·laborativa online per a que les organitzacions sàpiguen millorar-se.
Però torno a l’inici...quins
són els trets clau per dinamitzar la col·laboració i considerar en els facilitadors?
El propòsit o
intencions reals, la ment i l’autenticitat de les persones crec
que és un element decisiu en els dinamitzadors, especialment la voluntat de
beneficiar i promoure dinàmiques de benefici mutu. És important perquè es
trasllada en actituds, fets i percepcions... però ja sabem que cadascú veu
segons amb les ulleres que porta posades! També la capacitat relacional,
amb similars o millor amb
agents diversos i l’alineament estratègic i d’interessos són, des del meu
punt de vista, altres factors poc
visibles però claus en la col·laboració, així com la perseverança.... I
cada entorn comporta una cultura i estil que cal tenir en compte. Però davant
de tot crec que cal equanimitat entre les persones, visió compartida
i experiència col·laborativa. Tot això implica que no hauria de prevaldre
l’aprofitament en benefici propi, la discriminació per cap concepte o el moure’s
per protagonisme o control manipulador en
interés propi. Aleshores crec que d’aquí en pot sortir una bona col·laboració... o si és el cas trobarem algú que ens doni
suport tenint en compte la majoria d’aquests aspectes.
Em pregunto
també, quin és el meu àmbit d’especialització dins la col·laboració. Si
ho hagués de descriure diria que és centra en el disseny de la col·laboració
empresarial, on sovint conflueixen la reflexió estratègica, la col·laboració amb l'ecosistema i la transformació interna, focalitzant
la col·laboració en resultats de gestió. També en l’ús de metodologies i eines
d’intel·ligència col·laborativa online implicant col·lectius diversos o
dispersos, on moltes vegades confleuxien canvi cultural i digitalització.
En la
col·laboració i innovació la gent s’hi llença fàcilment perquè tothom es
pensa que és facil, però sovint hi ha un alt risc de fracàs havent invertit
molt de temps. Per això crec que pot ser important escollir, per
cada cas, el suport adequat. I no oblidar que els errors que tots comentem són
un gran aprenentatge. En tot cas em sento agraït i satisfet, en aquests quasi
quinze anys de treball col·laboratiu, d’haver coincidit o treballat amb una
àmplia constel·lació d’experts referents.
Director
d’ ALTRIUM-Strategic
Collaboration
Doctrand
i professor col·laborador UOC
Nota: Aquest article ha estat també publicat a 30Virtual.