INTEL·LIGÈNCIA COL·LABORATIVA A LES ORGANITZACIONS (CAT)


D’Intel·ligència Col·lectiva o Intel·ligència Col·laborativa (IC) se’n parla molt però possiblement s'apliqui poc en la majoria d’organitzacions o s’aplica de forma poc eficient i amb pocs resultats, més enllà d'entorns específics de participació ciutadana o social. Per un altre costat els àmbits i propòsits d'aplicació en les organitzacions poden ser molt diferents. Això implica que a l’hora de concretar-ho, desenvolupar-ho o visualitzar resultats pugui haver-hi decepcions, sobretot si no es compte amb el suport, mètode i eines adequades.

En el context d’una organització, des del meu punt de vista el tema central és com generar valor a l’organització i a les persones involucrant un nombre alt i divers de participants. Una gestió que difícilment és factible amb e-mails, grups o tallers, o eines col·laboratives habituals, i que a més hauria de partir d’un propòsit clar. Freqüentment implica a col·lectius força diversos, en perfils i responsabilitats, i també dispersos geogràficament. Comencem però aclarint conceptes.

“Intel·ligència” es refereix a la l’habilitat d’aprendre, comprendre, entendre i adaptar-se a l’entorn usant el coneixement, i està per tant vinculat a un propòsit, pensament i acció. “Col·lectiu” es refereix a la pertinença o agrupació d’individus. El concepte s’ha usat en sociologia, psicologia, management i economia, ciències polítiques i informàtica. Pierre Levy (1995) és un referent en la seva definició. Sovint es vincula a allò que col·lectius connectats poden assolir conjuntament i que no es podria individualment, com s’explica al llibre Wisdom of Crowds” de Surowiecki, referent en management. La intel·ligència col·lectiva s’ha aplicat especialment en innovació oberta, crowd-sourcing, col·laboració social,  decision-making i aprenentatge. A nivell de coneixement, el MIT Center for Collective Intelligence és referent a nivell internacional i el Innovation Center for Collaborative Intelligence ho és a nivell espanyol.

La Intel·ligència Col·laborativa té un origen compartit amb la Intel·ligència Col·lectiva, en l’estudi d’ecosistemes naturals i socials, i pot ser definida com “una mesura de la capacitat d’un agent per percebre i comprendre informació nova, compartir recursos, informació i responsabilitats necessàries amb altres companys per resoldre nous problemes locals i globals en un entorn dinàmic” o “la Intel·ligència Col·laborativa és una mesura combinada de la col·laborabilitat i adaptabilitat d’un agent per fer front a l’emergència”, segons Zhong i altres autors.
Amb la informàtica i internet sorgeix una definició específica basada especialment en contextos digitals, en xarxes multi-agent (amb agents no homogenis, persones i/o ordinadors) i en sistemes distribuïts. La Intel·ligència Col·laborativa es basa per tant en agents o actors identificats (no anònims), amb interacció en xarxa i sovint amb una orientació a l’acció, és a dir amb un output. Tanmateix, a la pràctica força gent també aplica aquests conceptes també a equips o grups, enlloc de referir-se a col·lectius o masses.

L’aplicació a les empreses de la IC sovint es refereix a com solucionar problemes o afrontar reptes col·lectivament a través de la interacció en xarxa i sovint en entorns digitals. La seva gestió acostuma a implicar processos participatius on es desenvolupa la coordinació, col·laboració o cooperació i hauria de contribuir a facilitar la presa de decisions, a ser possible en temes estratègics. El desenvolupament de futur de la IC està vinculat a la Intel·ligència Artificial i el Machine Learning, claus en el futur del treball. Cada vegada és més rellevant el disseny proactiu de la Intel·ligència col·laborativa i l'ús de sistemes de solucions específiques pels diferents contextos i finalitats.


Segons una enquesta d'IDC (2018) a més de 200 empreses i administracions públiques sobre situació i tendències en col·laboració empresarial a Espanya, el 71% de les empreses considera que el seu sistema de col·laboració no és plenament apropiat a les seves  necessitats. Potser per això les tecnologies de col·laboració empresarial són las principals iniciatives de transformació digital en les empreses, encara que el 81% de les organitzacions consideren que la gestió de las persones és l'aspecte més rellevant en la  col·laboració, més que la tecnologia o  els espais, i que les principals prioritats estratègiques dels llocs de treball es assolir més agilitat en la forma de treballar (69%) i promoure una forma de treball més digital (46%). En sectors como l'educació, sanitat i administracions públiques és prioritari pel 84%. En canvi sorprèn que dels enquestats només un 30% tenen clars els conceptes vinculats a la col·laboració

La intel·ligència col·laborativa hauria d'estar enmarcada en el marc d'una estratègia per a desenvolupar la col·laboració empresarial. La col·laboració es una palanca transversal que possibilita el canvi cultural, la transformació organitzacional àgil i transversal, l'orientació a client-usuari i l'adaptació a tendències d'entorn innovant en producte o procés, promovent un clima de satisfacció interna. Les palanques sovint deriven de la necessitat de transformació digital, el canvi organitzatiu, la innovació orientada a l'ecosistema o la reorientació estratègica. I les expectatives d'impacte sovint es centren els millorar els resultats, l'eficàcia-eficiència i per tant la productivitat o la generació de nou valor amb talent intern i agents externs. Es dona rellevància a la gestió, innovació i execució de l'estratègia, però la col·laboració és l'aspecte relacional i grupal que ho possibilita, i crec que caldria gestionar-lo de forma explícita i adequada.

Els àmbits on aplicar la IC, especialment en organitzacions grans o mitjanes, poden ser la planificació anual, l'avaluació i priorització de projectes, per rebre feed-back de projectes estratègics, la millora de la comunicació vertical o horitzontal, la transformació de la formació en aprenentatge generant iniciatives de millora, o l'impuls de l'equanimitat de gènere, per exemple. També en àmbits organitzacionals com en processos de canvi, en millorar processos transversals o en la col·laboració pre i post esdeveniments. En enfocs d'innovació s'aplica en la generació conjunta de nous projectes amb l'ecosistema, per a escalar el design-thinking, introduir la crowd-innovation o potenciar les comunitats de pràctiques. D'una forma més global també és útil per a impulsar sistemàticament la col·laboració en tota l'organització i en processos de decisió. Per això també aporta molt valor introduir la col·laboració ampliada en comitès de direcció o de coordinació, o en processos per desenvolupar la governança democràtica i participativa, aspecte que desenvolupa de forma pràctica al lideratge transformador.

La intel·ligència col·laborativa, en involucrar simultàniament i transversalment col·lectius nombrosos -més enllà d'equips de treball o grups de coordinació- multiplica, escala i accelera significament l'efecte col·laboratiu, tant a nivell d'inciatives o propostes generades, temps dedicat, durada dels projectes, resultats assolits i involucració. A més, en estar molt orientada a facilitar decisions, identificar problemes o valorar propostes fàcilment pot implicar a directius, quadres i perfils sènior que, altrament, potser per edat o cultura jeràrquica, podrien ser frens a la innovació. Si la intel·ligència col·laborativa es planteja amb eines online permet integrar fàcilment accions presencials i itineraris digitals, contribuint a facilitar a la pràctica el canvi cultural. Per totes aquestes raons és important aplicar-lo a temes o projectes de valor estratègic.  

Per a desenvolupar la IC cal una bona metodologia i sovint eines de software especialitzades, i suport amb experiència en aquest tipus de processos. Hi ha temesclau que sovint cal tenir en compte, entre ells cultivar la intel·ligència relacional. Amb una aproximació a la Intel·ligència Col·laborativa com a procés és on puc compartir la meva experiència professional impulsant la col·laboració i cooperació, un camí iniciat al 2006 amb tallers i projectes pioners impulsats per la Diputació de Barcelona i amb l'aprenentatge compartit pels molts directius que han participat en tallers promoguts per ACCIO, clústers, associacions empresarials i col·legis professionals. Aquests processos sovint inclouen etapes de co-creació o ideació, identificació i priorització d’alternatives, avaluació o seguiment de propostes, enriquint i facilitant les decisions. S'incorpora coneixement i experiència nombrós i dispers dins l'organització, difícilment gestionable en reunions. Si les metodologies es basen en eines software, el procés virtual pot ser molt àgil, de setmanes a pocs mesos, depenent si es planteja com procés només digital o blended.

El rovell de l'ou d'aplicar la IC a les organitzacions és que, encara que gestionar grups reduïts és relativament fàcil, la participació simultània de 15, 30, 50, 100 persones o més, fa la interacció i gestió molt lenta, difícil i sovint ineficaç o fins i tot manipulable, amb una gran pèrdua de temps i pocs resultats, reduint-se la comunicació a la unilateralitat, amb poca interacció col·lectiva real. 

Descobrir que la digitalització possibilita transformar coneixement, experiència i idees en una experiència col·lectiva col·laborativa, però també eficaç, ràpida i de valor posa en evidència que els mateixos membres de l'organització són qui millor coneixen els problemes i per tant poden plantejar possibles solucions. I es visualitza, amb indicadors col·laboratius i impacte, que empoderar de forma efectiva redueix riscos, millora resultats concrets i genera satisfacció. Un gran pas per a moltes organitzacions. I si d'aquí s'impulsen xarxes relacionals o comunitats, formals o informals. amb noves formes de fer. Aleshores estem facilitant palanques envers un benefici compartit que faci possible un canvi progressiu i sostenible. Facilitem que es connectin persones col·laboratives amb iniciatives innovadores, per anar estenent la "taca d'oli" de noves formes de fer. Connectar-se i orientar-se a l'acció pràctica dona força al canvi, i a més permet reconèixer les pesones realment col·laboratives. La intel·ligència col·laborativa online ho permet. 

L'espai essencial que facilita aquesta interacció personal i col·lectiva és l'espai on no domina l'ego, les pors ni la desmotivació, permetent aflorar la transparència i la confiança. Per tant, entorns, condicions i recursos que faciliten aquestes condicions caldria incorporar-los simultàniament. I en aquest sentit, el treball personal i grupal amb mètodes concrets com poden ser el codesenvolupament o el mindfulness poden ser molt útils i complementaris. 

Fa poc va llegir que "el bé comú només s'assoleix fent accions individuals" en unes reflexions del professor Miquel Gómez Serra de la UB, arrel de la situació social generada pel Covid-19, on ressalta la importància de la responsabilitat individual. Està clar però que també calen causes i condicions adequades per a que els propòsits evolucionin i escalin col·lectivament amb resultats i satisfacció, i la intel·ligència col·laborativa online pot contribuir-hi força en les organitzacions.    



Jordi Martí
Director d’ ALTRIUM - Strategic Collaboration
Professor col·laborador i doctorand UOC
Aquest article es basa i desenvolupa un article previ elaborat pel Blog d'Economia i Empresa de la UOC.