ECOSISTEMES I DIGITAL INNOVATION HUBS


La Comissió Europea està impulsant una xarxa regional europea de Digital Innovation Hubs (DIH) mitjançant el programa Horitzó 2020. Els DIH i les estratègies RIS3 seran rellevants en els programes de recerca i la política de cohesió. Els DIH volen esdevenir entorns on-line i en xarxa per a facilitar a la indústria, i especialment a les pimes, l’accés a informació, eines i serveis agregats per la seva digitalització, amb la intenció de que les empreses esdevinguin més competitives a partir de l’ús de tecnologies digitals en els seus processos, productes-serveis i/o models de negoci.

És destacable que més del 90% de les pimes i el 60% de les indústries a nivell europeu es senten endarrerides en innovació digital. El Digital Transformation Scoreboard (2017) posa de manifest que el 87% de les empreses amb resultats en digitalització assoleixen efectes positius en les seves organitzacions i el 64% de les empreses que han invertit en tecnologies digitals han generat outputs positius. S’hi detalla la situació i impacte als macrosectors salut-farma, enginyeries mecàniques i automoció. El 77% de les enginyeries mecàniques consideren l’economia digital com una oportunitat de negoci i el 37% han invertit fins un 5% de la seva facturació en tecnologies digitals. El propòsit és guanyar competitivitat, sobretot en vinculació amb clients, millora del disseny de productes i serveis, el màrqueting i l’anàlisi d’informació de gestió. Tecnologies digitals clau són els serveis mòbils, el big data i data analytics, tecnologies cloud, el social media, IoT, la robòtica, la impressió 3D, la integració vertical i horitzontal de sistemes, la  ciberseguretat, etc.

Els DIHs impliquen, per tant, promoure un nou ecosistema digital empresarial en xarxa, on les empreses, els agents de R+D+i i les administracions públiques de l’ecosistema d’innovació (universitats, centres de recerca, centres tecnològics, centres de formació,etc.) i de l’ecosistema d’emprenedoria (acceleradores, incubadores, agents de finançament, administracions, etc.) puguin oferir conjuntament capacitació, eines i serveis digitals a les empreses, especialment a les pimes, i accedir també a un mercat europeu digital a través de la xarxa DIH.

L’ecosistema català es veu també enriquit per múltiples entorns: fires i congressos (Mobile World Congress, Smart City Expo, IoT World Congress, In(3d)ustry, Blockchain Solutions Forum, Barcelona Industry Week, Advanced Factories, Sonar+D, Gamelab, Barcelona Games World,etc.), plataformes col·laboratives (Big Data CoE Barcelona, IoT Catalan Alliance, Catalonia Smart Drone, Clúster de Visió per Computador de Catalunya, en Blockchain, robòtica, vehicle connectat i conducció autònoma, etc) i projectes singulars industrials (plataforma Industrial 4.0, centre d'impressió 3D, centre de fabricació avançada Àmbit B30,...). Entorns com els clústers, les comunitats RIS3, els CatLabs, els espais de fabricació digital i les associacions empresarials també són espais d’innovació importants per a les empreses. I  Barcelona, com a pol internacional innovador, en startups i en economia social al servei de les persones.

L’ecosistema empresarial, amb paral·lelismes amb els sistemes naturals, va ser introduït a la literatura del management per Moore (1.993), i plantejat posteriorment per Clarysse et al. (2014). Ecosistema també s’ha definit com a un conjunt d’organitzacions que interactuen com una unitat per a assolir un propòsit  (Mathews and Brueggemann, 2015). Habitualment un ecosistema és una xarxa col·laborativa d’agents o sistemes que interactuen i tenen certes dependències en un marc determinat. Als ecosistemes empresarials les institucions hi tenen o poden tenir un rol molt significatiu. Adner i Kapoor (2010) fan un planteig com a xarxes col·laboratives en innovació i  Oh et al. (2016) com a ecosistema d’innovació. L’ecosistema d’emprenedoria es planteja per Acs et al. (2014, 2017) i Stam (2015) i l’ecosistema digital per  Dini et al. (2011) i Li et al.(2012), i els ecosistemes de plataformes per Gawer & Cusumano (2002, 2014). Són per tant àmbits molt nous en la recerca científica.

En ecosistemes la definició dels límits del sistema i l’estructura de governança (recursos, distribució de costos i beneficis, organització-gestió-control) són reptes significatius. La recerca en governança d’ecosistemes té vincles amb la governança corporativa dins el management estratègic i, malgrat tenir un gran impacte, sovint no es considera prou, tot i ser decisiu. La finalitat de crear i distribuir riquesa en ecosistemes empresarials requereix una proposta de valor, un procés de creació de valor i l’atracció dels usuaris i clients finals, amb la infraestructura, formes de coordinació i eines adequades.  

Els ecosistemes digitals i la innovació oberta també obren noves oportunitats per l’aprenentatge col·laboratiu i el e-learning, obert i en xarxa, especialment amb models mixtos on-line i off-line i micro-learning. Les comunitats virtuals esdevenen entorns col·laboratius amb força en els ecosistemes d’innovació oberta i digital, com també els equips virtuals i els labs.   

I tot això cal fer-ho a través de relacions interorganitzacionals o d’intercooperació -i per tant també personals- que cal siguin fonamentades en la confiança, nucli essencial per a generar resultats col·laboratius en xarxa. Tristament tots sabem que hi ha organitzacions i persones, també amb una alta connectivitat, coneixement o fins i tot reconeixement o poder que segueixen buscant únicament el propi interès o benefici. Les xarxes funcionen per nodes, i els nodes són concentradors o ponts entre xarxes. Si el disseny de la xarxa, el seu impuls i la seva coordinació no es fa amb criteris d’equanimitat i benefici mutu, de nou pot passar -com ha passat massa sovint- que la xarxa no sigui sostenible i que només serveixi per a lluir-la en un aparador institucional o d’unes poques grans empreses, per poc temps i en benefici d’uns pocs. 

Esperem i desitgem que l’oportunitat que comporta el Digital Innovation Hub, pel país, les pimes i els agents de R+D+i com a ecosistema digital d’innovació català, aquesta vegada sigui ben dissenyat i sobretot implementat de forma contrastable, sense canvis erràtics ni basats en el protagonisme d’aquells que prenen o influencien les decisions. Pel benefici de tots.

-
Jordi Martí
Consultor i formador en col·laboració empresarial
Doctorand i col·laborador UOC. Tutor ESADE. 
https://www.linkedin.com/in/jordimarti/      

Nota: Aquest article és una versió de l'original publicat al Bloc d'Economia i Empresa de la UOC.

Comentaris