La Comissió Europea
està impulsant una xarxa regional europea de Digital Innovation Hubs (DIH) mitjançant
el programa Horitzó 2020. Els DIH i les estratègies RIS3 seran rellevants en
els programes de recerca i la política de cohesió. Els DIH volen esdevenir entorns
on-line i en xarxa per a facilitar a la indústria, i especialment a les pimes,
l’accés a informació, eines i serveis agregats per la seva digitalització, amb
la intenció de que les empreses esdevinguin més competitives a partir de l’ús
de tecnologies digitals en els seus processos, productes-serveis i/o models de
negoci.
És destacable que
més del 90% de les pimes i el 60% de les indústries a nivell europeu es senten
endarrerides en innovació digital. El Digital Transformation Scoreboard (2017) posa de manifest que el 87% de les empreses amb resultats
en digitalització assoleixen efectes positius en les seves organitzacions i el
64% de les empreses que han invertit en tecnologies digitals han generat
outputs positius. S’hi detalla la situació i impacte als macrosectors
salut-farma, enginyeries mecàniques i automoció. El 77% de les enginyeries
mecàniques consideren l’economia digital com una oportunitat de negoci i el 37%
han invertit fins un 5% de la seva facturació en tecnologies digitals. El
propòsit és guanyar competitivitat, sobretot en vinculació amb clients, millora
del disseny de productes i serveis, el màrqueting i l’anàlisi d’informació de
gestió. Tecnologies digitals clau són els serveis mòbils, el big data i data analytics, tecnologies cloud,
el social media, IoT, la robòtica, la
impressió 3D, la integració vertical i horitzontal de sistemes, la ciberseguretat, etc.
Els DIHs impliquen,
per tant, promoure un nou ecosistema digital empresarial en xarxa, on les
empreses, els agents de R+D+i i les administracions públiques de l’ecosistema d’innovació
(universitats, centres de recerca, centres tecnològics, centres de formació,etc.)
i de l’ecosistema d’emprenedoria (acceleradores, incubadores, agents de
finançament, administracions, etc.) puguin oferir conjuntament capacitació,
eines i serveis digitals a les empreses, especialment a les pimes, i accedir
també a un mercat europeu digital a través de la xarxa DIH.
L’ecosistema català
es veu també enriquit per múltiples entorns: fires i congressos (Mobile World Congress, Smart City
Expo, IoT World Congress, In(3d)ustry, Blockchain Solutions Forum, Barcelona
Industry Week, Advanced Factories, Sonar+D, Gamelab, Barcelona Games
World,etc.), plataformes col·laboratives (Big Data CoE Barcelona, IoT Catalan
Alliance, Catalonia Smart Drone, Clúster de Visió per Computador de Catalunya,
en Blockchain, robòtica, vehicle connectat i conducció autònoma, etc) i
projectes singulars industrials (plataforma Industrial 4.0, centre d'impressió
3D, centre de fabricació avançada Àmbit B30,...). Entorns com els clústers, les
comunitats RIS3, els CatLabs, els espais de fabricació digital i les
associacions empresarials també són espais d’innovació importants per a les
empreses. I Barcelona, com a pol internacional
innovador, en startups i en economia social al servei de les persones.
L’ecosistema
empresarial, amb paral·lelismes amb els sistemes naturals, va ser introduït a
la literatura del management per Moore (1.993), i plantejat posteriorment per Clarysse et al. (2014). Ecosistema també s’ha definit com
a un conjunt d’organitzacions que interactuen com una unitat per a assolir un
propòsit (Mathews and Brueggemann, 2015).
Habitualment un ecosistema és una xarxa col·laborativa d’agents o sistemes que
interactuen i tenen certes dependències en un marc determinat. Als ecosistemes
empresarials les institucions hi tenen o poden tenir un rol molt significatiu. Adner
i Kapoor (2010) fan un planteig com a xarxes col·laboratives en innovació
i Oh et al. (2016) com a ecosistema
d’innovació. L’ecosistema d’emprenedoria es planteja per Acs et al. (2014,
2017) i Stam (2015) i l’ecosistema digital per
Dini et al. (2011) i Li et al.(2012), i els ecosistemes de plataformes
per Gawer & Cusumano (2002, 2014). Són per tant àmbits molt nous en la
recerca científica.
En ecosistemes la definició dels límits del sistema i
l’estructura de governança (recursos, distribució de costos i beneficis, organització-gestió-control)
són reptes significatius. La recerca en governança d’ecosistemes té vincles amb
la governança corporativa dins el management estratègic i, malgrat tenir un
gran impacte, sovint no es considera prou, tot i ser decisiu. La finalitat de
crear i distribuir riquesa en ecosistemes empresarials requereix una proposta
de valor, un procés de creació de valor i l’atracció dels usuaris i clients
finals, amb la infraestructura, formes de coordinació i eines adequades.
Els ecosistemes digitals i la innovació oberta també
obren noves oportunitats per l’aprenentatge col·laboratiu i el e-learning, obert i en xarxa,
especialment amb models mixtos on-line
i off-line i micro-learning. Les comunitats virtuals esdevenen entorns
col·laboratius amb força en els ecosistemes d’innovació oberta i digital, com
també els equips virtuals i els labs.
I tot això cal fer-ho a través de relacions
interorganitzacionals o d’intercooperació -i per tant també personals- que cal siguin
fonamentades en la confiança, nucli essencial per a generar resultats
col·laboratius en xarxa. Tristament tots sabem que hi ha organitzacions i persones,
també amb una alta connectivitat, coneixement o fins i tot reconeixement o
poder que segueixen buscant únicament el propi interès o benefici. Les xarxes
funcionen per nodes, i els nodes són concentradors o ponts entre xarxes. Si el
disseny de la xarxa, el seu impuls i la seva coordinació no es fa amb criteris
d’equanimitat i benefici mutu, de nou pot passar -com ha passat massa sovint-
que la xarxa no sigui sostenible i que només serveixi per a lluir-la en un
aparador institucional o d’unes poques grans empreses, per poc temps i en
benefici d’uns pocs.
Esperem i desitgem que l’oportunitat que comporta el
Digital Innovation Hub, pel país, les pimes i els agents de R+D+i com a
ecosistema digital d’innovació català, aquesta vegada sigui ben dissenyat i
sobretot implementat de forma contrastable, sense canvis erràtics ni basats en
el protagonisme d’aquells que prenen o influencien les decisions. Pel benefici de tots.
-
Jordi Martí
Consultor i formador en col·laboració empresarial
Doctorand i col·laborador UOC. Tutor ESADE.
https://www.linkedin.com/in/jordimarti/
Nota: Aquest article és una versió de l'original publicat al Bloc d'Economia i Empresa de la UOC.
Nota: Aquest article és una versió de l'original publicat al Bloc d'Economia i Empresa de la UOC.