INTERCOOPERACIÓ I ORGANITZACIONS SOCIALS

La intercooperació és clau per a les organitzacions socials, per a fer-les sostenibles i poder créixer. Facilita l’accés a recursos, a noves oportunitats, a reduir riscos i fer real el propòsit, compartint fites o objectius especialment a mig i llarg termini.

Innovar cooperant, en comercialització compartida, serveis o productes conjunts, l’ús de l’espai, la creació de coneixement o metodologies, plataformes tecnològiques en comú o una comunicació conjunta són estratègies d’innovació que la cooperació en grup, xarxes o aliances possibilita. Anant més enllà també sovint és la porta d’entrada a estratègies compartides, donant lloc a entitats de segon nivell o processos d’integració. Per tant, la cooperació entre organitzacions -o intercooperació- té un impacte rellevant en el temps i cost  per assolir les fites socials... i sovint també en la satisfacció personal, ja que ens apropa a l’ecosistema, accelera l’aprenentatge i dinamitza el canvi.



Les organitzacions socials, ja sigui en forma de cooperativa, entitat o xarxa, tenen uns bons fonaments en els seus propòsits i valors, que donen sentit al seu origen i activitat. Definir l’estratègia d’innovació en cooperació i aliances requereix, primer, tenir clara una estratègia de creixement pròpia i saber comunicar el valor específic i diferencial que aportem o podem aportar a usuaris i clients. Si hem superat aquest primer obstacle cal un pas més: identificar clarament en què i amb qui cooperar.

Cooperar és un procés que comporta molt de temps i esforç relacional, per tant és importat definir bé en què cooperar ja que no tot té el mateix impacte i ens pot portar a camins molt diferents. La decisió de en què cooperar sovint cal vincular-la als perfils d’usuaris i/o clients als quals accedir, el tipus de serveis i  plataformes digitals que prioritzem. Reflexionar en què i com creem valor, o usar eines com la corba de valor o la trajectòria de client poden ajudar a prioritzar, considerant les nostres mancances i on podem aportar i ser útils als nostres usuaris, clients i col·laboradors.

Tanmateix, és habitual que aquest procés es generi a partir d’on interactuem i el grau d’interacció que establim. El fluir de les relacions ens permet connectar amb entorns, xarxes i perfils de col·laboradors a qui podem aportar valor. Per a que aquest camí flueixi àmpliament cal que l’actitud sigui proactiva i positiva, amb un tracte equànime i respectuós, sense prejudicis  ni discriminacions. La forma de pensar i fer, els valors, poden ser decisius. També cal l’esperança i constància necessària per superar les etapes inicials amb esforç i perseverança. En aquest sentit les entitats associatives, en especial les de segon grau, i les xarxes (personals, professionals i empresarials) poden ser decisives, però cal prioritzar amb un focus clar. Una excessiva interacció o en entorns molt dispersos ens pot fer perdre molt temps, i fins i tot el propi camí.

Entre les organitzacions i entitats socials es tendeix a prioritzar entorns relacionals similars o propers, i de vegades costa sortir de situacions de precarietat. Pot costar accedir a perfils d’usuaris o d’organitzacions de més dimensió o d’estils diferents als nostres on, malgrat tot, els nostres valors i forma de treballar podrien tenir més impacte i ser més rellevants. Allí pot haver-hi necessitat de la nostra feina i potser també ens valorin més. Accedir per tant a interlocutors de pimes fora del mercat social o  a grans empreses amb una responsabilitat social corporativa real i efectiva, poden ser fites que ens generin oportunitats per a innovar i créixer. O, si ens adrecem a un mercat de consumidors, considerar aquells que no necessàriament són activistes però que comparteixen valors, incloent processos participatius i cultura democràtica. Per a ells podem ser agents innovadors importants.

Els processos col·laboratius es fonamenten en la confiança, que es genera aportant  i sent útil. Cal per tant madurar unes fases de coneixement, exploració i finalment acord, on els participants es sentin còmodes i hagin contribuït més enllà de voler obtenir. Per dur-ho a la pràctica, la cohesió i governança del grup promotor i la interacció entre les respectives organitzacions és important, així com identificar prèviament els riscos i tenir un procés de decisió transparent i que consideri les parts com a un.
I així generar projectes en cooperació amb visió i mentalitat innovadora i compartida.

-
Jordi Martí i Costa
Consultor del Programa d’Innovació col·laborativa d’Aracoop
Expert en intercooperació i estratègia

Comentaris