EMPRENDRE COL·LABORATIVAMENT

La Martina i l’Oscar es varen conèixer fent un curs de la UOC. L’Enric és amic de l’Emma i la Júlia coneixia a l’Oscar de l’escola. Tres d’ells varen coincidir en una taller d’emprenedoria  i a més l’Emma i la Martina treballen en un mateix co-working. Aquest és l’origen de la seva relació, però no havien parlat mai de les expectatives mútues d’impulsar un projecte empresarial,  a ser possible cooperatiu. El taller els va ajudar a definir la idea d’app basada en l’economia col·laborativa, i a que es comencessin a trobar periòdicament en grup.

Aquestes situacions són habituals en emprendre, l’inici d’un “procés col·laboratiu” amb factors clau:

·        El grup, rols i relacions: un els coneix a tots? es coneixen tots o alguns? molt o poc?  hi ha un nucli fort inicial?
·        El projecte empresarial: està clar què oferir? els clients? la comercialització i realització? qui ho madura? com?
·        Les regles de joc: quan trobar-se? on-line? i si no hi són tots? com es decideix? què aporta cadascú? obligacions?

“El seu procés” implica madurar per fases els factors anteriors:
o   Les relacions: el coneixement mutu, la situació i expectatives, les pors i dubtes, el lideratge i rols..
o   El projecte: la idea, les oportunitats i contactes , les tendències, el pla, la previsió econòmica...
o   Els compromisos: els ritmes i dedicacions per fase, les prioritats, generar i repartir ingressos...


Es un procés viu, sovint amb els mateixos elements combinats de forma diferent... i elements de fracàs habitual: les expectatives no comentades... sobretot en diners, en orientació del projecte, en  rols, lideratge i decisions, la manca de comunicació... i entremig...  els  egos,  les pors, els dubtes o desconeixement... els grans enemics  per madurar la confiança i col·laboració.

Gestionar-ho no sempre és fàcil... hi pesen les pròpies condicions, situacions i relacions...  amb un propòsit d’aportar o només de voler obtenir? de relacions transparents, interessades o negatives? Em pregunto, després de més de 10 anys impulsant i formant en aquest tipus de processos entre professionals i pimes, de veure molts errors dels altres i de viure els propis, que és realment el més important?

Hi ha models acadèmics que han conceptualitzat aquest procés, com l’equip de Drexler-Sibbet o el model Cooplexity del professor Ricardo Zamora o models col·laboratius de maduració.  Des de la meva experiència sovint el propòsit i actitud personal, les relacions i encaix d’interessos  -el personal  amb el del projecte- són els més crítics en les fases inicials d’aquest “procés”... i aquests intangibles rarament s’expliciten i avaluen... i tot depèn de claredat que tenim, o ens manca, en les decisions de cada dia!

La sistematització, l’auto-reflexió (personal o compartida) o l’acompanyament expert ho poden facilitar força, reduint l’alta mortaldat en aquestes fases inicials de cooperació. I sempre es pot aprendre per la següent vegada... tot i que cada oportunitat és única!

-
Jordi Martí

Comentaris