Replantejar-se cap a on s’està anant i perquè és una bona
forma d’optimitzar esforços, recursos i garantir el valor o utilitat de l’organització,
i per tant de garantir un efecte en els resultats. En general revisar i
explicitar el propòsit, l’àmbit d’actuació, les activitats, l’organització i
funcionament, així com els recursos, model econòmic i partners és el nucli d’aquesta reflexió. Els principals obstacles
sovint són els desajustos amb la situació o entorn actual, una manca de
priorització clara que encaixi el propòsit amb l’acció i també la divergència d’interessos
entres els membres a qui es representa -per a qui s’hauria de treballar en
primer lloc- i els de la mateixa entitat.
Sovint aquestes entitats neixen per a atorgar
representativitat davant les institucions, organismes públics o sector,
fent-los avençar envers la seva visió, i que si són honestos i poc egoistes,
haurien de contribuir en una millora del bé comú en el seu àmbit d’actuació.
Però més d’una vegada aquesta acció acaba fent oblidar la situació i
necessitats reals dels associats, el
desenvolupament d’una acció col·laborativa entre ells (generant grups o projectes
conjunts amb resultats efectius) o el fet de compartir sectorialment part del
valor que es genera.
La cultura interna, sovint marcada pel propi sector però
sobretot pel caràcter dels seus promotors, dirigents i gestors condiciona decisivament
la seva acció, no només pel seu grau de professionalitat sinó per a fins a quin
punt es prioritzen els interessos i visions particulars per sobre del
benefici del conjunt del col·lectiu. Fins i tot en models
associatius amb estructura significativa i ingressos basats en serveis als
associats, es pot arribar al cas que l’interès de la pròpia organització predomini sobre els interessos dels associats, podent crear insatisfacció
d'aquests envers la seva entitat.
Donar-se l’espai i temps per a que experts imparcials ajudin
a identificar la situació i donin suport a una reorientació que garanteixi una
viabilitat de futur pot ser un bon camí per a no perdre diners i temps, i
acabar donant la culpa a la situació externa. En tot cas considerar el benefici
del conjunt -i no només el propi- és el fonament que ajuda a generar aquest
canvi, sortosament sovint impulsat per responsables d’organitzacions que volen
anar més enllà.
-
Jordi Martí
Jordi Martí
Director d’ALTRIUM-business collaboration
(www.altrium.net)