Durant molt de temps el gran discurs oficial s'ha centrat en la innovació, potser oblidant-se que tot i que és decisiu fer-ho i adaptar-se al mercat i entorn, primer cal tenir una direcció clara sabent cap on es vol i pot anar i com fer-ho, un aspecte on s'ha fet molt més èmfasi a la resta d'Europa i en països com Alemanya, segons estadístiques de la Cambra de Comerç. En tot cas és important que hi hagi un ajut públic, per consultoria i amb sessions d'intercanvi entre empresaris, sobre com replantejar la nostra fórmula de negoci. Segons el model Canvas l'anàlisi i definició del model es basa en 9 àmbits clau. Els dos primers i més decisius són el mercat (segments, sectors, perfils) i la proposta de valor diferencial. Aquests dos es vinculen per la relació empresa-clients i també pels canals, de comunicació i distribució. A partir d'aquí ja es pot entrar a concretar les activitats clau i els recursos clau. Fins aquí s'haurà definit la part d'oferta, demanda, organització i recursos. Aleshores caldrà incorporar els aspectes econòmics: estructura de costos i fonts d'ingressos. I ja només caldrà afegir les aliances, que des del meu punt de vista és important vincular-les sobretot amb els àmbits anteriors on aporten més avantatges competitives, que caldria concretar-les prèviament.
Una vegada identificats aquests aspectes tal com són actualment es valoren els punts forts i dèbils, i després cal fer el mateix exercici pel nou model de futur, programant-lo en el temps quan sigui possible.
La mida d'empresa pot ser un condicionant per aplicar aquest model (l'ajut d'ACC10 requereix 10 o més empleats i almenys 3 anys de vida de l'empresa). Tanmateix hi ha d'altres d'importants que possiblement no queden prou ben recollits: el propi empresari, que té molt pes a les pimes (les seves motivacions personals i empresarials que sovint poden barrejar-se, el seu caràcter o estil, etc), la cultura d'empresa i la relació família-empresa (en les empreses familiars), la identificació clara de causes que ens han dut a la situació actual i els principals riscos estratègics, segons escenaris i en la implementació i seguiment.
També crec que no es suficient la foto present-futur dels nou àmbits, sinó que és important una estructuració simple d'eixos estratègics i fases en el temps, desenvolupant els eixos. En tot cas és important la millora sobre els tradicionals DaFo + Missió i Visió als quals es limitaven alguns consultors. Sigui com sigui permeteu-me que insisteixi en que la selecció del perfil del consultor és determinant pel resultat, i no només la metodologia, per a evitar disposar només d'un document no útil perquè el seu contingut no ha estat treballat, reconegut i assumit pel propi empresari o empresària. Aquest acompanyament o guia en la realització de l'empresari és, del meu punt de vista, el factor d'èxit en la funció del consultor.
En tot cas aquesta és la meva experiència d'anys fent diagnosis i plans estratègics, sobretot a empreses teconològiques, audiovisuals&media, de continguts interactius, de serveis i comercials, com a consultor validat per ACC10 i pel ICEC-Departament de Cultura de la Generalitat (en aquest últim cas per a empreses del sector cultural).
-
Jordi Martí
Director d'ALTRIUM
www.altrium.net