En els plans estratègics sovint les aliances queden en un petit apartat, sovint desconnectat o poc encaixat de la resta. Es dedica esforç a definir el nou model de negoci, els productes i serveis, el mercats, la competència.... però poques vegades es concep les aliances com a un eix central pel creixement o reorientació de l’empresa.
Això pot passar pel mateix perfil dels consultors que donen suport en la reflexió i definició de la nova estratègia, per la visió i experiència global que requereix. La cooperació pot pivotar en múltiples àmbits, i per tant amb efectes força diferents: per exemple en l’estratègia d’entrada a clients, en la complementació de productes i serveis, en la innovació de nous productes o tecnologies, en processos o locals compartits o complementaris, en les compres conjuntes, o en la marca paraigua comuna. Conseqüentment no tots els consultors tenen una visió global i integral o dediquen un temps a identificar l’aspecte clau com són les avantatges competitives que aporta més valor desenvolupar-les en cooperació i aliances, i ens ajuden a centrar-nos en el nostre core business o especialititat. A més aquests aspectes cal definir-los en el mateix procés de definició de la fórmula de negoci i diferencial competitiu, altrament pot ser un afegitó que mai acabi fent-se realitat.
Un altre aspecte crític a considerar, són les persones que les hauran de promoure, impulsar i aplicar, ja que l’èxit de polítiques col•laboratives depèn en bona part que els gestors o promotors siguin col·laboratius i sovint innovadors. Uns bona estratègia depèn d’una bona definició i també d’una bona implementació, els dos són necessaris i cap d’ells sol és suficient.. i en les pimes sovint l’estratègia, la innovació i la comercialització es barregen o conflueixen, en el disseny i en la posada en la pràctica.
A partir d’aquí ja podem parlar dels partners, del seu perfil, requeriments i connexió, però això millor deixar-ho per un altre dia...
-
Jordi Martí
Director d’ALTRIUM
www.altrium.net