Fa un temps vaig coincidir amb el propietari d’una consultora en temes d’innovació i recursos humans. Tenint en compte la meva especialització en temes de col•laboració, cooperació i estratègia des de fa anys (sempre he cregut que l’especialització et permet aportar més valor perquè domines millor el tema) li vaig plantejar de mirar les possibilitats de col•laboració i complementació. Un temps després estava fent cursos de cooperació empresarial.
Possiblement força professionals ens hem trobat en aquest tipus de situació. Hi ha gent que per aconseguir més clients diuen que fan de tot i van a per tot tipus de client, i quan parlen amb altres col•legues només pensen en què li poden copiar o clients que li podrien treure. En tot cas si que està clar que si no practiques la col•laboració és impossible ensenyar-la amb una aplicació efectiva, perquè no l’ha vius. I així amb tot.
Altres vegades els frens poden ser les pors, perquè els àmbits d’actuació poden ser similars. Tot i que si aprofundeixes en el coneixement de les persones és fàcil identificar que tots tenim capacitats, experiència i valors específics i per tant diferents. I a qui té més visió estratègica, o gerencial, o experiència tècnica, o facilitat de connexió en determinats perfils d’empreses o de persones, etc
Tanmateix una vegada s’assoleix un suficient coneixement de les veritables intencions o propòsits (que hauria de ser buscar un benefici mutu amb sinceritat i transparència), emergeixen les complementarietats i sinèrgies (en què aportem valor a l’altre i a la inversa) i si pot haver-hi fites o visions conjuntes compartides. En aquest procés és realment important sentir-s’hi còmodes, com a persones i com a professionals, ja que això permet que flueixi el compartir i per tant la confiança basada en bons fonaments.
Per tant si realment no veiem que el/la responsable és una persona com cal i bon professional, amb intencions sinceres i transparents, personalment crec que –en el cas de pimes i/o per temes estratègics- per molt interès que veiem en el negoci més val deixar-ho córrer. Altrament més tard o més d’hora poden aparèixer els problemes i tirar per terra un esforç laboriós al qual s’ha dedicat molt temps i esforç. I, encara que en aquell moment no ho sembli, ja sorgiran altres i potser millor oportunitats.
Un altra actitud que sovint apareix –especialment entre homes- és voler mostrar o competir mostrant que un és millor o ha aconseguit més o està en una millor posició. Si som capaços de no entrar en aquest tipus de jocs (ni entrar a competir ni sentint-nos malament) aleshores podem respectar l’altre, veure què pot necessitar i oferir-ho. Podem treballar per esdevenir útils, de vegades amb petits gestos, tenint en compte l’altre i beneficiant-lo. Això genera respecte invers i una relació de familiaritat en tracte. I d’aquí sorgeixen potencials importants pel redimensionament o expansió amb pimes complementàries. Cooperar, agregar-se o integrar-se amb competidors o quasi-competidors pot ser una bona solució per créixer, especialment en moments de crisis, existint múltiples formes o opcions de concreció.
Tanmateix, com sempre, com tots sabem, el factor crític són les persones.
-
Jordi Martí
www.altrium.net