Un extracte es publica a Món Empresarial (nº 125)
Sovint s’esmenta el fer contactes o networking identificant-ho com a cooperació, la qual cosa està molt lluny una de l’altra. Fer contactes pot dur a generar clients o proveïdors, a establir col•laboracions o, en el cas de ser plantejat com a una relació contínua i amb una finalitat o objectius comuns, pot esdevenir –si hi ha confiança i compromís mutu- cooperació.
Generar clients o proveïdors o col•laboradors on els interessos són complementaris però on cadsascú té i busca els seus propis objectius és una situació molt diferent a la de cooperar, on la finalitat és comuna, la relació estable i el compromís sovint major. La cooperació sovint es concreta en projectes o acords en comuns, que reforcen una avantatge estratègica que els partners per si sols no tindrien, ja sigui en projectes d’innovació (desenvolupant un nou producte, millorant un procés, els sistemes d’informació o de gestió) o bé en acords comercials (comercialització creuada o complementària de productes, serveis o mercats) o bé en acords estratègics (per complementar la oferta amb una marca comuna, de centralització de compres, d’internacionalització o de creació d’un grup de pimes).
Molta gent es fa un fart de fer networking però la seva transformació en col•laboracions o cooperacions és sovint baixa, tot i que és possible accelerar aquest procés. Altra gent són compromeses i lleials però tenen dificcultats en buscar i seleccionar partners.
En tots els casos, “l’esperit de cooperació” és essencial, és quan un pensa només en el propi benefici que els resultats es fan difícils, quan considerem els beneficis dels altres com als propis alsehores tothom hi pot guanyar, fins i tot més que estant sol.
Jordi Martí
Director d’ALTRIUM-Cooperació empresarial
Photo by Freepik