Com són les xarxes d'empreses?

Ara fa onze mesos, jo enllestia un treball que vaig anomenar : “les xarxes d’empreses, un model de creixement per a les pime”, on es reivindicaven les xarxes d’empreses com a motor de creixement, expansió i fins i tot d’internacionalització, per a les nostres petites empreses, (especialment les més joves). Com són aquestes xarxes?

Entenem per xarxa d’empreses, la lliure cooperació de dues o més empreses que posen en comú tots o part dels recursos que tenen, per tal d’assolir objectius compartits. Quan l’acord formal de cooperació és a llarg termini i comporta una avantatge competitiva clau pot esdevenir una aliança estratègica.

Existeixen diferents classes de xarxes:
· Les que poden formar les empreses amb els seus proveïdors o els seus clients, o bé alhora amb proveïdors i clients.
Aquest model, anomenat xarxa vertical, permetria enfrontar-se per una banda, a les incerteses del mercat,tals com els comportaments oportunistes d’alguns participants, l’assimetria en la informació, que sovint és incompleta, els llargs períodes de temps que de vegades cal dedicar a una negociació, etc, que poden fer que els costos de transacció arribin a ser alts i per l’altra, a una coordinació jeràrquica en que el predomini d’algun dels actors en el tracte, pot no agradar els altres participants (Integració vertical). L’acord relatiu a aquest model, situaria a les empreses en segments diferents de la cadena de valor del producte a obtenir, cosa que permetria a la xarxa en conjunt, la obtenció de productes (béns o serveis), d’alt valor en el mercat, impossibles d’aconseguir per cada empresa per separat. La retribució a obtenir per cada empresa, formaria part de l’acord fixat a l’aliança estratègica.

Un altre model de xarxa, anomenat xarxa horitzontal, és el que es dóna quan empreses que són competidores entre si en un determinat mercat, decideixen cooperar per tal de:
· Compartir els elevats costos de R+D+i.
· Sumar les seves capacitats de producció, per tal d’obtenir juntes una capacitat de producció més elevada i per tant millor poder de negociació en els mercats, alhora que també s’aconsegueixen economies d’escala i per tant, menors costos de producció. Això també facilitaria l’accés a altres mercats on l’accés abans era impossible.
· Aconseguir millorar la posició amb que tractar amb distribuïdors d’altres mercats.
Aquests acords sempre s’estableixen en àmbits que es troben fora de l’àrea en que les empreses són competidores.

També podríem parlar de les xarxes que poden formar una o més empreses amb empreses filials que elles mateixes van creant en la proximitat d’altres mercats. (Empreses “Born Global”).
En totes les xarxes, és dóna un gran flux dinformació entre les empreses que hi participen. Aquesta gran quantitat d’informació, contribueix a crear importants augments de coneixement, els quals convenientment gestionats poden permetre a les empreses de la xarxa el desenvolupament de recursos crítics, capaços de proporcionar avantatges competitius sostenibles a llarg termini. Una altra característica de les xarxes d’empreses, és la gran confiança, que amb el temps,pot acabar-se donant entre les empreses que formen la xarxa.
Els professors suecs Jan Johanson de la Universitat de Uppsala i L.-G. Mattsson, de la Stockolm School of Economics, expliquen com l’habitual activitat comercial, mantinguda amb el pas del temps, pot generar l’aparició de relacions de confiança i coneixement, que sovint acaben portant a les empreses a associar-se en xarxa. El model de xarxa que aquests professors descriuen, és un model gradual. El creixement de la xarxa comença en la pròpia ciutat o regió. Després s’amplia al país i quan els membres de la xarxa es veuen segurs, comença la internacionalització .Aquest model es coneix com a model U.

Amb el pas del temps, els investigadors dedicats a l’estudi de xarxes, han considerat que cal millorar el model U, per tal de tenir en compte :
· La cada cop més ràpida internacionalització.
· El actual procés d’accelerat canvi tecnològic.

Pel que fa a la ràpida internacionalització, ha estat paradigmàtic l’abans esmentat fenomen de les Born Globals, (B.G.).Les B.G. són empreses amb vocació internacional, quasi des del seu naixement. L’aparició d’aquest model d’empresa és cada vegada més freqüent i els experts ho atribueixen al coneixement que dels mercats internacionals tenen els fundadors, coneixement que pot ser previ al naixement de l’empresa. Les B.G. s’han implicat en xarxes, perquè això els ha facilitat relacions que han servit per al seu creixement i expansió.

Tot i que aquest model ja ha estat àmpliament estudiat, els experts també treballen models tradicionals de xarxes, tot intentant acostar-se més al seu objecte d’estudi, raó per la qual intenten millorar els seus instruments de treball. Per això s’acosten a la Sociologia, que ha desenvolupat branques d’estudi com l’Anàlisi de Xarxes Socials, que ha aportat nous elements de coneixement i d’anàlisi a l’estudi de les xarxes d’empreses. Així ara és fàcil trobar en treballs recents, conceptes com la teoria de l’intercanviï social, llaços febles, centre o perifèria de la xarxa, etc,... Es evident que encara hi ha molta feina per fer. També en el camp de l’estudi, però sobretot en el camp de la pràctica empresarial diària, on les empreses preocupades per la incertesa que el futur els hi planteja, imaginen des dels seus coneixements dels mercats i dels productes, noves possibilitats de supervivència i de creixement, que els estudiosos després, s’afanyaran a analitzar.

Per això hem volgut obrir una finestra que ens permeti d’opinar, informar, exposar noves idees, criticar-les, en definitiva dir la nostra amb plena independència, sobre el que és el naixement, creixement i expansió i en definitiva la vida de les empreses, que com projectes humans que són, també són el creixement i la vida de les persones.

Josep Lluis Pérez i Santamaria


Photo by Freepik