Unes pimes catalanes que, segons coincideixen estudis, necessiten: créixer en dimensió, innovar i internacionalitzar-se. I l’impuls de la cooperació empresarial pot crear un efecte multiplicador en aquests tres objectius conjuntament.
Tanmateix cal aprendre a generar una cultura col·laborativa i professionalitzar el suport en aquest tipus de gestió (com moltes empreses ja ho han fet en altres àmbits com en la gestió de la innovació). D’aquesta manera la inversió en capital relacional i confiança mútua podrà generar realment resultats econòmics i socials, sense confondre’s ni perdre’s en un superficial networking. No és fàcil aprendre que respectant i beneficiant l’altre també ens beneficiem nosaltres mateixos (win&win), i amb molt més potencial de sostenibilitat i de satisfacció personal. Tanmtateix cal un esforç continuat pel coneixement mutu i tenir objectius comuns compartits, superant pors i dubtes. Una cooperació que cal centrar necessàriament en allò que és realment estratègic a cada pime, creant o complementant avantatges diferencials i aprofundint en la pròpia especialització o focus de negoci. Aquestes i altres pautes són les que hem recollit a l’hora d’elaborar la nova Guia de Cooperació empresarial de la Diputació de Barcelona, dins el projecte Indra, i que recull recomanacions i pautes per aprendre a cooperar entre pimes. Unes bases sobre les quals hem orientat a empreses de diferents sectors i territoris, sempre amb especificitats pròpies.
Malgrat la importància que tots els experts estem atribuint a la gestió de la cooperació empresarial, la realitat és que aquí, a Catalunya, les pimes majoritàriament no saben cooperar (amb excepcions, com a sectors de l’economia social i sectors tecnològics o innovadors avençats, on tanmateix la cooperació està delimitada sovint a uns àmbits específics de la gestió), mentre a altres països (Estònia, Finlàndia) és una base de competitivitat que pot arribar a tenir fins i tot més pes que la innovació. Així mateix les polítiques de promoció i impuls públic en aquest tema encara són força minses (en programes de suport i orientació, ajuts, premis, divulgació de referents, etc). Per tant ens podem alegrar si els nous discursos polítics esdevenen realitats concretes que arribin a les empreses, comptant amb la involucració de les persones i institucions que silenciosament ja han sabut generar i demostrar aquest tarannà de confiança i transparència.
Cal doncs començar a crear aquestes realitats en els entorns empresarials més propers i també dir aquí: ja n’hi ha prou! Ja n’hi ha prou de queixar-se, d’esperar o de només veure’s a un mateix, cal que ens comencem a ajudar mútuament els uns als altres, a col·laborar, a crear xarxes, a fer aliances, agrupar pimes fent nous grups...
per sobreviure i competir a través de la cooperació empresarial.
Jordi Martí
cooperacioempresarial@gmail.com
Photo credit: University of Salford via Visual Hunt / CC BY