La
intercooperació és clau per a les organitzacions socials, per a fer-les sostenibles i poder créixer. Facilita l’accés a recursos, a noves
oportunitats, a reduir riscos i fer real
el propòsit, compartint fites o objectius especialment a mig i llarg termini.
Innovar cooperant, en comercialització compartida,
serveis o productes conjunts, l’ús de l’espai, la creació de coneixement o
metodologies, plataformes tecnològiques en comú o una comunicació conjunta són
estratègies d’innovació que la cooperació en grup, xarxes o aliances possibilita.
Anant més enllà també sovint és la porta d’entrada a estratègies compartides, donant
lloc a entitats de segon nivell o processos d’integració. Per tant, la
cooperació entre organitzacions -o intercooperació- té un impacte rellevant en
el temps i cost per assolir les fites
socials... i sovint també en la satisfacció personal, ja que ens apropa a
l’ecosistema, accelera l’aprenentatge i dinamitza el canvi.
Les
organitzacions socials, ja sigui en forma de cooperativa, entitat o xarxa,
tenen uns bons fonaments en els seus propòsits i valors, que donen sentit al
seu origen i activitat. Definir
l’estratègia d’innovació en cooperació i aliances requereix, primer, tenir clara
una estratègia de creixement pròpia i saber comunicar el valor específic i
diferencial que aportem o podem aportar a usuaris i clients. Si hem superat
aquest primer obstacle cal un pas més: identificar clarament en què i amb qui cooperar.
Cooperar és un
procés que comporta molt de temps i esforç relacional, per tant és importat definir bé en què cooperar ja
que no tot té el mateix impacte i ens pot portar a camins molt diferents. La
decisió de en què cooperar sovint cal vincular-la als perfils d’usuaris i/o
clients als quals accedir, el tipus de serveis i plataformes digitals que prioritzem. Reflexionar
en què i com creem valor, o usar eines com la corba de valor o la trajectòria
de client poden ajudar a prioritzar, considerant les nostres mancances i on
podem aportar i ser útils als nostres usuaris, clients i col·laboradors.
Tanmateix, és habitual
que aquest procés es generi a partir d’on
interactuem i el grau d’interacció que establim. El fluir de les relacions
ens permet connectar amb entorns, xarxes i perfils de col·laboradors a qui
podem aportar valor. Per a que aquest
camí flueixi àmpliament cal que l’actitud sigui proactiva i positiva, amb un
tracte equànime i respectuós, sense prejudicis
ni discriminacions. La forma de pensar i fer, els valors, poden ser
decisius. També cal l’esperança i constància necessària per superar les
etapes inicials amb esforç i perseverança. En aquest sentit les entitats
associatives, en especial les de segon grau, i les xarxes (personals, professionals
i empresarials) poden ser decisives, però cal prioritzar amb un focus clar. Una
excessiva interacció o en entorns molt dispersos ens pot fer perdre molt temps,
i fins i tot el propi camí.
Entre les
organitzacions i entitats socials es tendeix a prioritzar entorns relacionals
similars o propers, i de vegades costa sortir de situacions de precarietat. Pot costar accedir a perfils d’usuaris o
d’organitzacions de més dimensió o d’estils diferents als nostres on, malgrat
tot, els nostres valors i forma de treballar podrien tenir més impacte i ser
més rellevants. Allí pot haver-hi necessitat de la nostra feina i potser també
ens valorin més. Accedir per tant a interlocutors de pimes fora del mercat
social o a grans empreses amb una
responsabilitat social corporativa real i efectiva, poden ser fites que ens
generin oportunitats per a innovar i créixer. O, si ens adrecem a un mercat de
consumidors, considerar aquells que no necessàriament són activistes però que comparteixen
valors, incloent processos participatius i cultura democràtica. Per a ells
podem ser agents innovadors importants.
Els processos col·laboratius es fonamenten en la confiança, que es genera aportant i sent útil. Cal per tant madurar unes fases
de coneixement, exploració i finalment acord, on els participants es sentin
còmodes i hagin contribuït més enllà de voler obtenir. Per dur-ho a la
pràctica, la cohesió i governança del grup promotor i la interacció entre les
respectives organitzacions és important, així com identificar prèviament els
riscos i tenir un procés de decisió
transparent i que consideri les parts com a un.
I així generar projectes en cooperació amb visió i mentalitat innovadora i compartida.
I així generar projectes en cooperació amb visió i mentalitat innovadora i compartida.
-
Jordi
Martí i Costa
Consultor del Programa d’Innovació
col·laborativa d’Aracoop
Expert en intercooperació i estratègia