La Martina i l’Oscar es varen conèixer fent un
curs de la UOC. L’Enric és amic de l’Emma i la Júlia coneixia a l’Oscar de
l’escola. Tres d’ells varen coincidir en una taller d’emprenedoria i a
més l’Emma i la Martina treballen en un mateix co-working. Aquest és l’origen de la
seva relació, però no havien parlat mai de les expectatives mútues d’impulsar
un projecte empresarial, a ser possible cooperatiu. El taller els va
ajudar a definir la idea d’app basada en l’economia col·laborativa, i a que es
comencessin a trobar periòdicament en grup.
Aquestes situacions són habituals en emprendre,
l’inici d’un “procés col·laboratiu” amb factors clau:
·
El
grup, rols i relacions:
un els coneix a tots? es coneixen tots o alguns? molt o poc? hi ha
un nucli fort inicial?
“El seu procés” implica madurar per fases els
factors anteriors:
Es un procés viu, sovint amb els mateixos
elements combinats de forma diferent... i elements de fracàs habitual: les
expectatives no comentades... sobretot en diners, en orientació del projecte,
en rols, lideratge i decisions, la manca de comunicació... i
entremig... els egos, les pors, els dubtes o desconeixement...
els grans enemics per madurar la confiança i col·laboració.
Gestionar-ho no sempre és fàcil... hi pesen les
pròpies condicions, situacions i relacions... amb un propòsit d’aportar o
només de voler obtenir? de relacions transparents, interessades o negatives?
Em pregunto, després de més de 10 anys impulsant i formant en aquest
tipus de processos entre professionals i pimes, de veure molts errors dels
altres i de viure els propis, que és realment el més important?
Hi ha models acadèmics que han
conceptualitzat aquest procés, com l’equip de Drexler-Sibbet o el model
Cooplexity del professor Ricardo Zamora o models col·laboratius de
maduració. Des de la meva experiència sovint el propòsit i actitud
personal, les relacions i encaix d’interessos -el personal
amb el del projecte- són els més crítics en les fases inicials d’aquest
“procés”... i aquests intangibles rarament s’expliciten i avaluen... i tot
depèn de claredat que tenim, o ens manca, en les decisions de cada dia!
La sistematització, l’auto-reflexió (personal o
compartida) o l’acompanyament expert ho poden facilitar força, reduint l’alta
mortaldat en aquestes fases inicials de cooperació. I sempre es pot
aprendre per la següent vegada... tot i que cada oportunitat és única!
-
Jordi Martí
-