Comunicació al IV Congrés ACCID -Universitat Pompeu Fabra (2011). Barcelona, febrer de 2.011
La finalitat d’aquesta comunicació és plantejar el redimensionament i concentració de les pimes com a estratègia de competitivitat, creixement o supervivència, però amb un nou enfocament metodològic com a procés relacional, gradual i progressiu.
Sovint s’han dedicat esforços importants a aspectes d’innovació i internacionalització, especialment amb suport des de les institucions públiques de promoció econòmica, però sovint s’han oblidat o no s’han dedicat gaire esforços, recursos i metodologies efectives pel creixement en volum o dimensió de les pimes, més enllà de la rellevant divulgació pública que han fet líders d’entitats (Pimec, Cecot,Cambra..) i organismes locals, malgrat la importància que pot tenir el tema per les empreses i pel país.
Cal conèixer primer la situació de les pimes a Catalunya en relació a la seva dimensió, segons l’Anuari de PIMEC (2010):
- la grandària mitjana de les empreses amb assalariats és de 7 empleats (2008)
- un 55,1% de les empreses catalanes no tenen assalariats (2008)
- el 99,7% de les pimes de nova creació són sense assalariats (període 2004-2008)
- les pimes aporten el 72% de l’ocupació. Les pimes sense assalariats aporten un 10’8% d’ocupació, mentre que la resta de pimes aporten un 61,5% d’ocupació (2008)
-la destrucció d’ocupació és menor a l’empresa mitjana i gran empresa que a les pimes petites, micro o sense assalariats (2008)
-en creació de riquesa, mesurada en variació de la facturació, el Valor Afegit Brut (VAB) aportat per les pimes sense assalariats disminueix mentre que el VAB de la resta de pimes augmenta, especialment augmenta en les mitjanes (de 50 a 249 empleats) (2007-08)
- la crisis ha impactat negativament, segons l’anàlisi de components del VAB, en el nombre d’empreses i en la seva grandària (2008)
- en ocupació les pimes donen feina a més del 93% al sector primari i construcció, a més del 70% a la indústria i del 72% als serveis (2008)
-els serveis és l’activitat que ha tingut major dinamisme, incrementant el VAB més del 21%, superior en un 9,5% al creixement de l’economia (periode 2004-08)
A aquestes dades cal afegir les d’estudis en consolidació i viabilitat de noves empreses on es detecta que un major nombre de socis és un factor que incideix positivament i significativament en la seva menor mortaldat en els primers cinc anys de vida. També poden afegir-se resultats d’estudis territorials, sectorials i multisectorials, amb enquestes a pimes especialment micro i petites, on valoren d’una manera molt similar la innovació i cooperació, sovint molt per sobre de la internacionalització.
Davant d’aquesta situació organismes professionals com el Col•legi Oficial d’Economistes de Catalunya ha plantejant reiteradament la importància i necessitat d’impulsar les fusions i adquisicions per promoure un increment de la grandària de les empreses, fet que incidiria en la seva capacitat de generar riquesa, competitivitat, ocupació, rendibilitat i professionalització.
Altres institucions com el Departament de Treball de la Generalitat i les Confederacions i Federacions de Cooperatives han apostat decisivament per la intercooperació, és a dir la cooperació i integració entre cooperatives, potenciant la viabilitat d’un perfil d’empresa ja de per si molt més resistent davant la crisi.
Tanmateix cal no oblidar un factor decisiu: l’empresari de la pime. Estem parlant de persones i a Catalunya, amb cultura empresarial d’origen industrial i sovint d’estil individualista. Això fa que plantejar la viabilitat i resultats d’un impuls decidit de la concentració i redimensionament de les pimes sense tenir en compte el condicionant intangible relacional, humà i cultural sigui un greu error que pugui portar a baixos resultats. A aquest factor cal afegir les dificultats de la majoria d’empresaris per identificar, conèixer o establir relació i generar confiança amb empreses amb les quals tinguin realment sinergies potencials.
Tot i sabent que la cultura empresarial pot ser un fre decisiu per la innovació (el major, segons la majoria d’estudis), això no ha fet que es deixés de promoure, impulsar i sistematitzar la innovació. De la mateixa manera en el redimensionament i conentració de pimes hi ha varis factors que caldria tenir en compte a l’hora d’impulsar-ho amb possibilitats efectives d’èxit:
-Prioritzar un procés relacional i gradual per fases, d’identificació de partners, sinergies, compartició d’experiència i generació de confiança entre empresaris i entre pimes.
-Considerar varies opcions intermèdies, progressives o finals, segons criteri de les empreses involucrades, considerant varies alternatives en formalització o compromís segons el moment i situació. Això inclou considerar opcions de col•laboració, cooperació o integració (equips o projectes conjunts de treball; marques i/o serveis conjunts; locals o professionals compartits; aliances comercials o estratègiques; internacionalització conjunta; presència a internet i a les xarxes socials coordinades; processos i sistemes transversals integrats; orientació estratègica compartida; formalització comuna en forma de cooperativa de serveis, associació o UTEs; consells assessors conjunts; intercanvi d’accions; joint-venures, etc) com a possibles camins graduals.
-Entendre que, a no ser per situacions econòmiques, financeres o de competitivitat greus que poden accelerar els processos de fusions o adquisicions/venda, habitualment els altres processos requereixen temps, coneixement mutu, confiança i visions compartides buscant un benefici mutu.
-Els processos de fusions i adquisicions sovint són pilotats sovint per professionals de l’àrea econòmica-financera mentre que en processos graduals, amb un treball a migs o llarg termini per la cooperació, concentració, integració i redimensionament el procés hauria de pilotar-se amb equips habituats a processos de definició estratègica, d’innovació i/o de canvi organitzacional, amb una component important de gestió d’equips.
Amb aquesta visió, experiències en processos d’impuls de la cooperació, amb objectius de generació de projectes o compromisos empresarials conjunts, poden ser pràctiques que aportin l’experiència necessària per a disposar de metodologies i sistemàtiques efectives que permetin assolir resultats i mesurar la rendibilitat de l’esforç de suport dedicat. En aquest sentit cal dir que impulsant processos de cooperació entre pimes es poden assolir segons la pròpia experiència, resultats significatius com són:
-Del 30% al 75% de les pimes apuntades en programes de cooperació, al final del procés, participen en projectes conjunts de cooperació amb altres empreses
-Cada grup de 25-30 empreses pot generar de forma habitual, com a mínim, entre 1 i 4 projectes conjunts de col•laboració o cooperació
-El 74% de les pimes generen col•laboracions bilaterals entre elles,
Les variacions entre situacions depenen evidentment del perfil d’empresa, la durada del suport, els objectius que es busquen i la metodologia emprada.
Per tant es pot dir que hi ha experiències prou significatives i diferents per a afirmar que aquest tipus de visió o orientació podria aportar un impacte significatiu en el creixement estratègic de les nostres pimes, també en el seu redimensionament, concentració o cooperació estratègica.
Tanmateix caldria centrar bé on aplicar aquest esforç, en quin perfil de pimes, pel seu valor, predisposició i potencial de resultats.
Per tant, per concloure, voldria resumir la importància que pot tenir el redimensionament de les pimes en el moment actual com a factor de competitivitat -sovint de supervivència- i de creació d’ocupació. I plantejar que una aposta per impulsar aquests processos és factible sempre i quan es consideri com a procés relacional, amb una base de confiança mútua generada, i també amb l’opció metodològica de poder-se assolir a través d’una evolució progressiva i gradual, amb múltiples opcions intermèdies, de cooperació o integració.
Finalment esmentar que juntament amb la internacionalització i innovació pot ser un eix clau en la promoció econòmica actual, però amb l’avantatge que amb pocs recursos pot aportar resultats molt més generalitzables i ràpids per a moltes pimes, i per tant amb una eficiència i rendibilitat social important.
-
Jordi Martí
ALTRIUM-Cooperació empresarial
www.altrium.net